En 1884 Sorolla va ser pensionat per la Diputació de València per a perfeccionar els seus estudis a Roma. Les obres d’aquest període s’emmarquen en la seua etapa de formació (correcció del dibuix, contenció de la pinzellada, sobrietat), però també comencen a deixar veure al futur artista més expansiu, enèrgic i de pinzellada vivaç. En aqueix context es va realitzar aquesta obra, signada a Roma. Es tracta de  un seriós estudi de figura. Sobre un fons lluminós però en certa manera neutre els tons siena i carnosos de la pell del jove destaquen en contrast i modelatge. En la fotografia gigapíxel podem apreciar amb claredat com la pinzellada mana a la forma  amb mestratge (es diu en termes pictòrics quan la pinzellada  genera el volum, adaptant-se a ell i apareixent i desapareixent segons convé per contrast o per morfologia, dibuixant amb el pinzell). Per descomptat que això requereix un enorme domini del pinzell, un virtuosisme i precisió en el recorregut que sumat al control del to i de la llum (el valor) generen la sensació de gran realisme. Aquest domini tècnic és apreciable en els xicotets límits ara visibles gràcies a aquesta resolució, on descobrim el microcontrast que generen vores fosques del dibuix a pinzell (barbeta, nas) o blancs (pèl, part inferior del genoll dret) que potencien tot aquest treball tècnic precís. Subjau un dibuix perfecte, especialment visible en el rostre, però també en tota l’obra, alliberat en el treball del pèl, on Sorolla mescla fons i figura amb valentia i seguretat. L’obra guanya així en unitat i espontaneïtat, i en els detalls més precisos i preciosos de l’anatomia,  en tendresa i sensibilitat. Amb aquesta imatge gigapíxel revivim el procés pictòric d’un Sorolla tan acadèmic com excel·lent.