gpix_logo_90px

Visualització Gigapíxel

Joan Barberà

València, 1954

Estudia a l’Escola Ramón Contreras i en la d’Arts i Oficis, per a posteriorment matricular-se en la Superior de Belles arts de Sant Carles.
Pertany a la generació d’artistes sorgits en la dècada dels huitanta que obrin un llit cap a l’entronització de les tendències transvanguardistes i postmodernes. De tots ells és, sens dubte, el de tècnica més rigorosa i de coneixements més profunds, encara que la seua categoria artística no siga totalment reconeguda, potser a causa del seu caràcter introvertit. El seu treball artístic es caracteritza per una contínua cerca i insatisfacció que el porta a experimentar nous materials i a militar en diferents tendències que per cansament o avorriment abandonava. És constant seua la lluita entre l’adaptació i el rebuig. Persegueix la immortalitat i, per això, s’entén la seua perdurabilitat estètica.

Peixcater

1986. Paper, làtex i pigments sobre tela de cotó. 92×66 cm.

La pintura de Barberá és recognoscible però no classificable, ja que és conscient de les limitacions estilistes i, per tant, indaga quotidianament la seua autodefinició. És un faedor de quadres i lluita per fer possible en ells una imatge matèrica sense massa formulismes temàtics, però sí estètics.

Pel que fa a l’ús tècnic, l’autor es recrea acaronant els fragments, els plaers minúsculs, resolent tot l’univers pictòric en la construcció d’un puzle amb aqueixos xicotets mons.

Fons d’Art de la UPV

Inv. 2002/105