ca. 1465. Oli i or sobre fusta. 49.1×34.5 cm.

La figura femenina com a deessa o mare nutrícia ha sigut present en diferents èpoques històriques com les referents a la mitologia egípcia o grega i des d’antany aquesta faceta maternal amb el seu respectiu missatge ha evolucionat progressivament fins a la cultura occidental que ens concerneix. Cal destacar que la figura de la Verge alletant al xiquet s’ha representat al llarg de la història des de l’estil i tendència característic a cada etapa. Bermejo ens la mostra des de la seua particular sensibilitat a través de l’estil flamenc de la península ibèrica.
El conjunt de totes dues figures queda perfilat per un pla de pa d’or que substitueix la profunditat de camp de l’escena, però el relleu de les seues formes queda reforçat per la gran riquesa cromàtica de les formes. Mitjançant la fotografia gigapíxel s’observa una riquesa pictòrica en la qual del seu realisme flamenc emana la delicada gestualitat amb la qual estan tractats els elements i símbols formals de la indumentària i les joies. De la mateixa manera, amb l’alta qualitat fotogràfica es pot observar el detallat tractament dels cabells de la verge, els del xiquet i el detall de la llet tan carregat de significat. Com a simbologia cromàtica també es troba la pell blanquinosa de totes dues figures, associada en moltes ocasions al caràcter del diví. En el formal, la religió cristiana es reafirma una vegada més en la iconografia del collaret o rosari de comptes rojos i negres que sustenta el xiquet a les seues mans.