ca. 1650. Oli sobre tela. 44.2×37.1 cm.

Aquest autoretrat va ser realitzat per Velázquez durant l’estada a Roma, desplaçament per ordre del Rei Felip IV, qui li havia ordenat anar per a portar pintures i escultures antigues. Aquesta pintura va passar a formar part de les possessions de José Martínez en 1798 després de ser extreta dels béns artístics del Vaticà. Posteriorment, passaria a les mans de don Francisco Martínez Blanch de qui quedaria com a llegat a la Reial Acadèmia de Sant Carles en 1835.

Amb la visualització gigapíxel el traç sembla ser confús des de prop, a causa d’una pinzellada que busca precisament dotar al retratat d’una certa ambientació. No obstant això, aquesta gestualitat característica amb aires del posterior moviment impressionista, permeten que el cervell i la mirada de l’espectador acaben reconeixent la fisonomia del mateix Velázquez a distància. En aquest retrat és la llum i no el dibuix la que defineix els principals volums del rostre, que emergeix sorprenentment d’una atmosfera quasi palpable.