ca. 1650. Oli sobre tela. 136×95 cm.

En aquesta obra s’observa un tractament de la pintura que evidencia la relació i influència del pintor Luca Giordano amb el xativí Josep de Ribera, de qui va ser amic. Aquesta influència s’observa entre altres, en el tractament delicat i volumètric dels cabells i en la manera de donar forma a la musculatura corporal del Sant, els braços del qual queden enlaire lligats a un arbre. Fruit d’un treball tenebrista, en l’obra s’observa un gran domini de la llum i el modelatge amb què defineix els volums del cos, carregat a més de matèria, atorgant una textura amb la qual el pintor forjaria el seu estil més personal, solt i ple de dinamisme, tan característic del barroc. Segons els estudis sobre el quadre, tot apunta al fet que va ser realitzat durant l’etapa juvenil del pintor. Amb la fotografia gigapíxel, la qual cosa a distància semblen formes perfectament definides se’ns presenta en la seua ampliació com a traç pictòric pur amb el qual es modelen les formes, pinzellades carregades de virtuosisme i intencionalitat.