Visualització Gigapíxel
Ignasi Pinazo Camarlench
València, 1849 – Godella, 1916
Va ser un artista valencià. El seu ofici de pintor es va veure precedit pel de platero, daurador, pintor de taulells o el de barreter. Aquest últim va ser l’ofici que desenvolupe paral·lelament als seus estudis en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles de València. Igual que Goya, va optar per partir cap a Itàlia sense cap mena de pensió que li costejara la seua estada. No seria fins a 1876 quan aconseguiria una d’aquestes retribucions per a Roma. Després del seu pas per Roma, va ser premiat amb la segona medalla per una de les seues obres en l’Exposició Nacional de Belles arts de 1881 a Madrid i va tornar a València on va consolidar la seua fama i carrera professional que li va conduir, al costat de Joaquín Sorolla i Francisco Domingo Marqués, a la més alta rellevància en el panorama artístic Valencià contemporani.
Jocs d’Ícar
1877. Oli sobre tela. 98.6×73.9 cm.
La frescor amb la qual està pintada aquesta obra es denota tant en l’espontània i precisa pinzellada com en la lluminositat de les tonalitats. La peça forma part dels estudis al natural de nu infantil que realitza l’artista, on la importància dels esdeveniments queda emmarcada en el pròxim i en el valor de la família. Per a aquestes obres els seus propis fills, Ignacio i José, actuen com a models indistintament. En aquest cas es representa un xiquet sobre un sofà en actitud juganera amb una pilota en equilibri sobre els dits del peu esquerre. La paleta presenta un sorprenent bon equilibri de tons càlids i tons freds, i una lluminositat característica d’una pintura d’acord amb l’anomenat luminisme valencià.
Museu de Belles Arts de València
Inv. 724
Sala 25
Propietat de la Diputació de València
