ca. 1638. Oli sobre tela. 73.6×61.7 cm.

Aquesta obra va ser realitzada durant el període de maduresa de l’artista quan va forjar el seu estil més representatiu en el qual porta el naturalisme a altes cotes de refinament i elegància, tal com observem en aquesta Santa Àgueda. Sobre un fons d’ombres naturals, els tons càlids i rosats de la Santa realcen els volums de la figura, solitària, sense drama, però amb la fondària pròpia del fet representat (segons la Llegenda Daurada, a Santa Àgueda li van tallar els pits en el seu martiri). La llum focal que banya la figura des del lateral esquerre incideix directament sobre el rostre i pit de la Santa, dirigint així la nostra mirada cap a les seues mans tacades de sang i descobrint el drama representat amb més misticisme que cruesa. Gràcies al nivell de detall que aquestes fotografies ens aporten podem veure fins i tot les suaus pinzellades del modelatge direccional, els craquelats d’edat que evidencien les capes més fosques sota les carnacions, pròpies del barroc i altres fins detalls de gran qualitat, com els subtils empastaments en les llums més fortes, ulls, galtes, llavis, o les transicions de tons rosats en el rostre de la Santa, que sembla buscar fora del quadre la resposta al seu martiri.