ca. 1625. Oli sobre tela. 110×87.2 cm.

En la pintura s’observa la manera d’operar amb llum tenebrista i un dramatisme propi de Caravaggio. La tècnica del clarobscur es basa en l’addició de tons lluminosos i mitjos tons sobre un fons vermellós de imprimació que és la base del quadre, contribuint així a un efecte d’il·luminació focal, teatral, carregada en aquest cas de gran misticisme i fins i tot sensualitat, per la finor amb la qual estan executades les carnacions. La paleta de colors restringida no impedeix el gaudi dels colors rosats del rostre o els tons platejats i blavosos de les vestidures, que emergeixen del fons fosc. L’obra no està exempta de detall, apreciant-se, gràcies als detalls reveladors proporcionats per la visió gigapíxel, la manyaga amb el qual el pintor resol una llàgrima que recorre la galta o els detalls anatòmics d’un rostre en escorç que eleva la nostra mirada cap a fora de l’obra. Una gran diagonal compositiva amb la qual el pintor resol aquesta composició realitzada des d’un singular punt de vista baix.