Format en l’Escola de Belles Arts de València, des de l’inici de la seua trajectòria professional va ser un pintor inquiet i preocupat tant per la necessitat de renovar l’art espanyol com per la funció de l’art i l’artista en la societat. La seua ferma convicció sobre l’art transformador i compromés amb l’entorn, li va portar a formar part de col·lectius molt significatius en el panorama espanyol de postguerra: Los siete (1949) , Parpallós (1956) i Hondo (1960) . En este últim grup, que va suposar nous plantejaments figuratius enfront de l’Informalisme, Genovés va desenrotllar una pintura de caràcter expressionista i provocadora.